10 ANYS SENSE NA MARI

Avui fa 10 anys que ens va deixar Maria Vázquez Pulgarín. Des de la part que em pertoca li vull retre des d'aquest blog un senzill homenatge. Crec que tots la trobam a faltar i més quan el nostre grup acaba de fer els seus primers quaranta anys.
Copiaré una petita biografia que he trobat per Internet del senyor Miquel Alenyar, ex-president de Creu Roja Balears.

Maria Vázquez Pulgarin (Còrdova, 1947 - Sóller, Mallorca, 2005)

Promotora social i cultural, periodista i voluntària de Creu Roja.

A Còrdova estudia disseny, tall i confecció i es titula en disseny de moda. Trasllada el seu domicili a Sóller (Mallorca), on es casa amb Mateu Cifre Magro, micòleg, i es dóna d’alta (1978) com a voluntària de Creu Roja.

Ateses les seves inquietuds i el seu dinamisme, el 1990 és designada presidenta de l’assemblea local de Creu Roja a Sóller, càrrec que ocupa fins al seu traspàs. Implanta el servei de teleassistència a la vall de Sóller, promou un grup jove de muntanya, impulsa els serveis d’ajuda bàsica i complementària per a persones amb discapacitat i persones grans, assumeix les tasques d’acolliment i estada de refugiats bosnians que fugen de la guerra (1992) i les d’acolliment d’una trentena d’infants de Txexènia. Presta atenció al servei d’emergències, de transport urgent i no urgent de malalts i ferits, i als serveis preventius terrestres, marítims i de platges. Fa cada any els serveis preventius del concert del Torrent de Pareis (Escorca), que organitza l’Obra Social de Sa Nostra.

Interessada en el món de la comunicació, és des del 1979 corresponsal a Sóller, Fornalutx i Biniaraix, dels mitjans de premsa, ràdio i televisió del Grup Serra. Afeccionada al teatre, funda (1974) i dirigeix amb Joan Mallol l’agrupació de teatre Terra Nova, que representa obres clàssiques i populars, com “Sa padrina” (1999), “El malalt imaginari” (1995), “La sogra repelenca” (1995), “L’amo de son Magraner” (1983) i, repetidament, “L’adoració dels tres reis d’Orient”, de Llorenç Moià Gilabert de la Portella. El grup, consolidat, té continuïtat després de la seva desaparició.

És guardonada (14-I-2004) amb la medalla de plata de Creu Roja, el Reconeixement de Mèrits de l’associació sollerica de Cultura Popular i, a títol pòstum (2006), amb el Premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears. Mor el 7 de setembre de 2005, als 58 anys. Descansa en el cementiri municipal de Sóller.

Gràcies per tot, estimada Mari.

Joan Maiol Bisbal, director de NOVA TERRA

1974-2014: 40 ANYS FENT COMÈDIA

(Entrevista publicada al setmanari  "Veu de Sóller" el 31-10-2014)

Joan Mayol: “El teatre solleric ha passat de zero a cent”

F.M.
Joan Mayol Bisbal és des de fa alguns anys la cara més visible de Nova Terra, el grup de teatre solleric que enguany arriba al seu quarantè aniversari. Apassionat del món de la interpretació, Mayol ha aconseguit la difícil tasca de fer contínua la trajectòria de l’emblemàtica agrupació teatral sollerica un cop va desaparèixer la seva “alma mater”, Mari Vázquez.

Pregunta.- En els moments de la immediatesa, com s’explica que Nova Terra hagi arribat al seu quarantè aniversari?
Resposta.- A base de fer molta feina: les coses no es fan soles i sense esforç. Tot i això, hi ha hagut moments de cansament que benauradament han anat seguits d’etapes de descans i de posteriors reenganxades.

P.- Com foren els inicis de Nova Terra?
R.- Tot i que jo no hi vaig ser durant els dos primers anys -parlam del 1974- en els seus inicis el grup Nova Terra funcionava més com una agrupació que es dedicava a muntar “festivals” amb cançons, playbacks, balls, actuacions de pallassos, etc. al Defensora Sollerense. Després d’aquesta etapa inicial, es començaren a fer muntatges teatrals -la primera fou el 1976 on jo vaig fer d’apuntador- que encara s’anaren alternant amb els festivals; fins que a partir del 1978 ja s’organitzaren obres de teatre de manera regular.
Aquesta etapa que pràcticament durà fins a la mort de Mari Vázquez fou molt fructífera per al grup: tant que hi hagué anys que s’arribaren a muntar fins a tres obres diferents - “arribàrem a viure al teatre”. La malaltia de la directora i “alma mater” de Nova Terra, Mari Vàzquez, posà punt i final a aquesta etapa; que fou seguida d’una etapa “grisa” per a l’agrupació que finalitzà amb la mort de la directora.
Finalment, i a partir d’un homenatge pòstum a Vázquez, Nova Terra tornà a resorgir amb empemta i ara estam en aquesta etapa on solem muntar un espectacle anual.

P.- Com arribà al grup?
R.- Fou per casualitat, ja que durant una revetlla de Sant Antoni familiar jo i uns cosins decidírem muntar una sèrie d’escenes còmiques per distreure al personal; foren tant del gust d’un conco meu que era futbolista -Pep Bisbal- i que coneixia Mari Vázquez que em posà en contacte amb ella i de rebot amb Nova Terra.

P.- Quines han estat les grans etapes per les que ha passat el grup?
R.- La primera, la dels festivals musicals; que fou seguida -a partir del 1978- per la de dedicació al teatre -fou molt intensa, i passàrem del costumisme a peces del repertori nacional -Poncela, Lorca, Palau i Camps-, internacional -arribàrem a muntar dos Skakeaspeare- i clàssics grecs. Aquesta etpa ens dugué a actuar arreu de l’illa, i fins i tot a la península -destacant que arribàrem a actuar a l’Expo de Sevilla-. A aquesta etapa prolífica la seguí la de la malaltia de Mari Vázquez que acabà afectant als muntatges ja que -com és obvi- aquest fet sumí el grup en un ambient de tristesa- que acabà amb la posterior mort de la directora. Actualment, ens trobam en una etapa de resorgiment i creativitat que vivim amb més sossec i tranquil.litat.

P.- Què ha caracteritzat la trajectòria de Nova Terra en aquests quaranta anys?
R.- En general, la capacitat de treball i la dedicació al teatre -hi hagué un moment en què gairebé no hi havia vida fora del teatre; el nostre compromís amb el teatre era fortíssim. Per altra banda, actualment duim un ritme més assossegat i podem compaginar el teatre amb altres activitats; crec que darrerament les obres han millorat en qualitat i hem arribat a fer adaptacions de clàssics però amb un ritme més pausat. 
P.- Què representà Mari Vázquez per al grup?
R.- El coratge, la decisió, la manca de por davant els reptes... Na Mari era un tot terreny, amb una capacitat de feina i il.lusió inimaginables. Personalment, trob a faltar la seva capacitat de feina que malauradament jo no tenc. A na Mari no li feia por res, era inesgotable i això ho va saber transmetre al grup.
P.- Com superàreu la seva absència?
R.- Fent feina i amb el ferm compromís adquirit envers ella de tirar la companyia endavant. He de dir que Nova Terra està formada per un grup d’amics i entre tots feim la feina, malgrat comptam - i n’estic segur- amb l’esperit i la força de na Mari.

P.- Quina obra recorda amb més estimació de totes les que ha representat i/o dirigit?
R.- Com a actor record molt especialment el muntatge que férem de “La fierecilla domada” de Shakesapeare ja que m’hi vaig trobar molt còmode. Mentre que com a director crec que amb el darrer muntatge “La teva dona m’engana” és on he obtengut els millor resultats.
P.- Vostè és actor i també director; quina faceta li és més plaent?
R.- Totes dues, i m’agraden per igual; ara bé, als darrers muntatges he hagut de dirigir i també actuar i ha estat molt feixuc. Per l’edat que tenc actualment, el que més m’agradaria seria només dirigir.
P.- Un grup amb quaranta anys d’història com ho fa per trobar recanvi?
R.- Molta gent ve a provar el que és fer teatre però pocs hi queden ja que la gent sol pensar que fer teatre és fàcil -i sovint no compten amb les moltes hores de treball que hi ha al darrere. Molta gent ve amb ganes de fer de “vedette” però en veure que han d’estudiar es desenganen; malgrat tot no ens podem queixar ja que sempre hi ha gent que ve i el grup es renova.

P.- Nova Terra ha donat noms com Joan Socias, Crispina Samper o vostè mateix entre d’altres que són “vaques sagrades” de la interpretació local. Com ho han fet per compaginar joventut i veterania?
R.- Amb molta paciència i mà esquerra. Tant Joan com Crispina són gran improvisadors i són veterans de la interpretació i s’ha hagut de treballar per aconseguir juntar els seu talent amb el de les noves generacions. No hi ha secret: treball i treball.
P.- Tenen previst un programa de commemoracions pel quarantè aniversari?
R.- Hi estam treballant però encara no tenim res en clar: pensam tornar a representar “La teva dona m’engana” i muntar una celebració per a la gent que ha passat pel grup però és complicat de fer i encara ho estam estudiant.
P.- Com ha evolucionat el panorama teatral de la vall en aquests quaranta anys?
R.- Una barbaritat: hem passat de zero a cent tant pel que fa a quantitat d’agrupacions que fan teatre com a qualitat dels muntatges que es realitzen. Però, malauradament, el poble ha fet més via que no els polítics i ens trobam deixats de la mà de Déu.
P.- Hi ha alguna reivindicació històrica per assolir?
R.- La més òbvia és que no comptam amb un espai escènic digne -i gràcies a Déu -mai més ben dit- que encara podem comptar amb el CP Victòria. Manquen subvencions i ajudes i suport a tot nivell. A vegades un cop a l’espatlla val més que tots els doblers del món i ni amb això podem comptar. 

Un menjar: Arròs de peix.
Una beguda: Un bon Rioja.
Una olor: A terra banyada.
Un racó de la vall: Les rentadores de Fornalutx.
Una ciutat: Atenes.
Un llibre: La sombra del viento. 
Una pel·lícula: "Luces de la ciudad" de Chaplin.
Una cançó: La Simfonía Patètica de Txaikovsky.
Una virtut: Tenc molta capacitat de feina.
Un defecte: Irritabilitat.
Una fòbia: A la dreta rància.
Un somni: Ja l'he tengut: Poder participar en una excavació arqueològica. Un de nou: Que Almallutx compti amb més suport.
Una dita: Si no ets capaç de dir res més bell que el silenci, calla.
Un objecte: La Gran Enciclopèdia de Mallorca, regal de la meva dona.
Un personatge públic: Charles Chaplin.

Publicat per F.M. a "Veu de Sóller" 

II MOSTRA DE TEATRE "TERRA DE MICOS"

     Aviat comencerà la II Mostra de Teatre Amateur de Sóller "Terra de Micos", concretament divendres, dia 11 d'octubre a les 21'30 h. al C.P. Victòria. Tots els caps de setmana (divendres, dissabtes i diumenges) de tot el mes, actuaran diversos grups de Mallorca, un de Terrassa i un altre de València.

     Com ja és sabut la Mostra la organitza la Federació Balear de Teatre Amateur i la coordinen els grups locals de teatre Nova Terra i Mademico Teatre. D'aquí ve el nom Terra de Micos. 

     L'agrupació de teatre Nova Terra estrenarà l'obra: "Sa Teva Dona m'Engana", divendres, dia 18 d'octubre a les 21'00 h.

     Si voleu sebre més detalls de la Mostra, tals com funcions, horaris, preus, descomptes, etc, feis un click aquí.

     De ben segur que tot l'equip organitzador, així com tots els participants, ferem un gran esforç perquè tots els assistents puguin gaudir d'una gran, divertida i sòlida Mostra de Teatre, que a ben segur, Sóller mereix.

El grup organitzador amb autoritats i convidats

Cartell de SA TEVA DONA M'ENGANA

         

Dedicat a Lluís Bárcenas (Barcenasgate)

PICARESCA

01) Fa molt de temps que se’n xerra

      d’un personatge curiós.

      De lo seu és ben gelós

      i de lo que fa... no s’erra.

02) Li diuen Lluís “es cabró”

      ex-tresorer des Pepé

      i és que a qualsevol paper

      el convertia en or.

03) I és que aquest gessamí

     nom Bárcenas de llinatge.

      No necessita cap patge

      ni tampoc a cap padrí.

04) Nosaltres tenim la Seu.

     Està -diuen- plena d’ous.

     I aquest homo quan se jeu

     ja ha guanyat quatre sous.

05) Som es millor tresorer

       i en sé molt d’economia.

       Dit i fet aplegaré

       encara qualque dobler

       d’uns bodegons de sa tia.

06) De totes ses donacions

      que feien ets empresaris

      ell separava es milions

      a l’apartat de... “varis”.

07) I perquè no el denunciassin

      a uns sobres posà doblers.

     A uns poc...  i a altres més.

      La qüestió és que callassin.

08) Els a repartia a balquena

     a s’estol des seu partit.

     Tot ja estava previst...

     Havia de salvar s’esquena!

09) Anava perfectament

      però aviat se va acabar.

      Hi va haver un incident

      i es duo  se divorcià.

10) Quan mos n’anarem a jeure

       marejats de tants doblers,

       dos diaris varen treure...

       els ja famosos papers.

11) Varen treure un quadern

      amb unes anotacions.

      I amb moltes corrupcions

      cap es partit des govern.

12) Era allò sa veritat

      lo que deia aquell paper?

      Era comptabilitat

      ben en negre des Pepé?

13) Aquesta casta de concert

      al president li feu nosa.

      I digué ell ben despert:

     -Que tot això no era cert...

      llevat... de qualque cosa.

14) L’engegaren per escrit

      ja ho va dir na Cospedal:

      - Una expulsió ben normal.

      En directe o en diferit.

15) Per tal acomiadament

      denuncià en es partit.

      Amb lo que havia repartit...

       allò era improcedent.

16) En Rajoy, na Cospedal,

      N’Arenas, n’Alonso, en Rato.

      Varen fer tots es pardal...

       per no haver de pagar es “pato”.

17) Actuaren de mala fe

       per engreixar sa porcella

       i per mostrar es seu poder...

       els hi posà una querella.

18) Mirau quina mala imatge

      que un homo amb so cap clar

      els hi faci tal xantatge

      en es Partit Popular.

19) Aviat partirà a esquiar.

      En Bárcenas ja en frissa.

      En realitat on vol anar...

      és a un banc a Suïssa.

20) Tal era es seu bagatge

      que per carregar es milions

      va treure des seu garatge...

       sis o set o vuit camions.

21) Quan arribà va fer un gest

      amb suor i valentia.

      Va pujar a s’Everest,

      obrint una nova via.

22) Va davallar esquiant

       i esquivant sa bardissa.

       Si no va fer trencadissa...

       es que devia estar somiant.

23) Degué fer un bon dinar

       de llagosta, caviar i ostres

       i després de prendre es postres

      tant tranquil va demanar:

      - Com que tenc buit es tassó,

       si em podríeu abocar

       si no és molt molestar...

       un poquet de moët chandó.

  24) Ara ja l’han imputat

       i li han tret es passaport

       i sa gent l’ha insultat.

       Ja no té tanta de sort.

      

25) Aquest homo me cau bé

        i li feria un monument.

        No m’aniria malament

        si em deixàs qualque dobler.

26) Sabem com acabarà

      tota aquesta qüestió?

      Jo us puc assegurar...

      que amb indult o prescripció.

27) I si no ho creis, un velló

       jo m’hi jug i no perdré.

       Això és lo que jo sé:

      -Es poble cau... però ells no!

                     Joan Maiol i Bisbal

          16 de març de l'any 2013

                Sóller (Illes Balears)

 

 

MOLTS D'ANYS!

   Molts d'anys a tots els socis, amics,  simpatitzants i a tothom en general. 

   En aquest any que deixam enrera també deixam il·lusions perdudes, il·lusions que seran difícils de recuperar, perque n'hi ha molts que mos roben el que no poden tenir: idees, valors, pensaments...; però junts podrem véncer i convéncer. 

     Molta gent ho està passant malament només "perquè puguin engreixar quatre porcs" com deien els nostres savis avantpassats. Tota aquesta gent malalta, ignorada, desahuciada, sense sostre, no està sola. Molta gent sense afany de lucre (que n'hi ha) vetllen per ells. 

   Tot això passarà qualque dia i serà complicat recuperar tot lo perdut que serà molt, però mai hem de perdre les esperances ni la fe amb noltros mateixos.

   Molts d'anys a tothom, perquè noltros no feim distincions... i una abraçada ben forta, amics i amigues.

VISITA LA WEB I TENDRÀS PREMI

    Es tracta d'un joc que iniciarem tots plegats a partir d'ara mateix. Ferem una pregunta relativa a la nostra pàgina web. La solució a la pregunta està contestada a qualque apartat de la web. És molt fàcil!!! Només l'has de trobar i contestar. Si ets el primer o primera que contestes te'n duras 2 entrades gratis per l'estrena o reposició de la nostra obra de teatre que representarem aquest estiu. I també en sortejarem 2 més d'entre totes les respostes rebudes. Només cal respectar les BASES i tenir sort. Contestarem tots els missatges perquè sapigueu que han arribat i al final ens posarem en contacte amb els guanyadors - guanyadores. Si no teniu sort, no us preocupeu. Es tracte d'un joc. Molta sort a tots i a totes.

BASES

1.- Podrà participar qualsevol persona de qualsevol edat, sempre i quan sigui "amic" de "AMICS I COMPONENTS DEL GRUP DE TEATRE NOVA TERRA DE SÓLLER", a Facebook.

2.- Si encara no ho ets, no et preocupis. T'hi pots afegir just abans de contestar la pregunta. És molt fàcil.

3.- Si ets soci o sòcia del grup, tens ja l'entrada gratuïta, però si també ets "amic" del nostre grup de Facebook, també pots participar, i si guanyes, pots regalar les entrades a qui vulguis. 

4.- No podràn participar tots els components en actiu de l'agrupació de teatre Nova Terra, però si els seus familiars, si cumpleixen els requisits abans formulats.

5.- Obtendrà 2 entrades el primer correu electrònic rebut i en sortejarem 2 més, d'entre tots els participants.

6.- El termini de lliurament dels correus acabarà dia 31 de juliol, a les 23'59 hores.

7.- Les respostes s'han d'enviar a novaterra@hotmail.es indicant VISITA LA WEB I TENDRÀS PREMI i la resposta a la pregunta que et formularem. Molta sort!!!

LA PREGUNTA

     En el món hi ha gent rara. No diguem al nostre grup. Me podries dir: Qui dels nostres components té tanta gana que se menjaria un llibre?

     És molt fàcil. VISITA LA WEB I TENDRÀS PREMI!

DUES ACTRIUS DE NOVA TERRA AL MARATÓ DE CONTACONTES

     El dissabte, 21 d'abril, tengué lloc a la plaça de Sóller el XII MARATÓ DE CONTACONTES, on vint-i-quatre participants feren les delícies dels nins i nines que hi assistiren... i de no tan nins i de no tan nines. L'acte fou organitzat per la Biblioteca Municipal de Sóller i patrocinat per l'ajuntament.
     Entre els participants (i a títol personal) hi havia dues actrius de l'agrupació de teatre Nova Terra: Paula Martha Colom que llegí el seu conte original L'illa que se'n va anar i Llúcia Bibiloni que amb Cristina Gual, llegiren La lluna vol un fill. 

Paula i L'illa que se'n va anar

Llucia i Cristina amb La lluna vol un fill

     Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els demés participants que sense ànim de lucre, feren poble, com es diu col·loquialment: (Florentina, Catalina C., Úrsula, Joan, Magdalena, Susanna, Toni, Marc, Alba, Catalina X., Victòria, Francisca, Jonathan, Aina, Bianca, Josep, Mercè, Elvira, Toni B., Neus i Xisco), i als organitzadors i encoratjar-los a seguir endavant (malgrat la crisi). Iniciatives com aquesta fan que ens sentim orgullosos del nostre poble i de la nostra llengua. Endavant!